El mundo es terriblemente injusto
Ha muerto Amanda Castell, conocida como Panchiacb
Foro de debate general sobre cualquier tema de basket
El record de la teva alegría
la teva energía, la teva entrega i la teva força
i la devoció als nostres colors
i a l’equip que els porta amb orgull
tant en els moments bons com dolents
será sempre per nosaltres l’exemple
d’amor a aquest equip tan diferent i tan gran
que encara que molts ho voldriem
no podem encabir al nostre cor
només el teu és prou gran, Amanda estimada.
Un cop t’instal·lis al cel verd-i-negre
que és la destinació d’aquest teu darrer viatge
espera’ns, amb la camiseta i la bufanda posadas
que ens hi trovarem tard o d’hora
per poder seguir cantant junts ben fort
¡¡¡Força Penya!!!
________________________________________
El recuerdo de tu alegría
tu energía, tu entrega y tu fuerza
y la devoción a nuestros colores
y al equipo que los lleva con orgullo
tanto en los buenos como en los malos momentos
será siempre para nosotros el ejemplo
de amor a este equipo tan diferente y tan grande
que aunque muchos lo querríamos
no podemos hacer caber en nuestro corazón
solo el tuyo es bastante grande querida Amanda
Una vez te instales en el cielo verdinegro
que es el destino de éste tu último viaje
espéranos con la camiseta y la bufanda puestas
que allí nos encontraremos pronto o tarde
para poder seguir cantando juntos bien fuerte
¡¡¡Força Penya!!!
la teva energía, la teva entrega i la teva força
i la devoció als nostres colors
i a l’equip que els porta amb orgull
tant en els moments bons com dolents
será sempre per nosaltres l’exemple
d’amor a aquest equip tan diferent i tan gran
que encara que molts ho voldriem
no podem encabir al nostre cor
només el teu és prou gran, Amanda estimada.
Un cop t’instal·lis al cel verd-i-negre
que és la destinació d’aquest teu darrer viatge
espera’ns, amb la camiseta i la bufanda posadas
que ens hi trovarem tard o d’hora
per poder seguir cantant junts ben fort
¡¡¡Força Penya!!!
________________________________________
El recuerdo de tu alegría
tu energía, tu entrega y tu fuerza
y la devoción a nuestros colores
y al equipo que los lleva con orgullo
tanto en los buenos como en los malos momentos
será siempre para nosotros el ejemplo
de amor a este equipo tan diferente y tan grande
que aunque muchos lo querríamos
no podemos hacer caber en nuestro corazón
solo el tuyo es bastante grande querida Amanda
Una vez te instales en el cielo verdinegro
que es el destino de éste tu último viaje
espéranos con la camiseta y la bufanda puestas
que allí nos encontraremos pronto o tarde
para poder seguir cantando juntos bien fuerte
¡¡¡Força Penya!!!
||*|| Ara és l'hora||*||
-
Migan Kotovic
- Mensajes: 10085
- Registrado: 20 Abr 2002, 22:27
- Ubicación: En el Olimpo... Con el Dios Garbajosa
-
Mr.Jasikevicius
- Mensajes: 12300
- Registrado: 04 Nov 2008, 20:59
- Ubicación: Sada es mi pastor, nada me falta.
Copiado literalmente del post de la Penya:
He anat llegint, a comptegotes els comentaris referits a l'Amanda, la culpa de que ara escrigui és de'n Txispas, que ahir a la nit em va dir que només quedava jo, i la veritat, encara no sé quines paraules fer servir per expressar tot el que vull dir, pq l'Amanda és molta Amanda.
Qui ho havia de dir que en un bus, viatge a valència (diria que era la copa) uns mitjons iguals en dos persones diferents aportarien tant a les nostres vides?
Aquell crit de "cremarem valència" i al cap d'una estona un container de davant del hostal estaria cremant literalment.
O aquelles cançons que ens va ensenyar, aquell "sin afeitar" a les 8 del matí en un viatge a no sé on, bilbao potser...
Però sobretot aquell "Força Penya" casi sense veu, animant fins a acabar afonica i cridant-nos per a que animessim més, aquell "que feu assentades? Vinga amunt p.utes, la Penya es veu dempeus!".
Aquelles samarretes de PèSoLeS que acabavem fent a ultima hora de la nit del dia abans de la copa a casa la La.
En podria explicar mil i una amb l'Amanda, però potser el millor és que m'ensenyés a viure el bàsquet a la seva manera, pq em va demostrar que aquella és la millor de totes les maneres de sentir els colors, els nostres colors.
SeMPRe AMB NOSaLTReS, SeMPRe AMANDA.
Gràcies a tots!
PD: Siento que sea en catalán.
He anat llegint, a comptegotes els comentaris referits a l'Amanda, la culpa de que ara escrigui és de'n Txispas, que ahir a la nit em va dir que només quedava jo, i la veritat, encara no sé quines paraules fer servir per expressar tot el que vull dir, pq l'Amanda és molta Amanda.
Qui ho havia de dir que en un bus, viatge a valència (diria que era la copa) uns mitjons iguals en dos persones diferents aportarien tant a les nostres vides?
Aquell crit de "cremarem valència" i al cap d'una estona un container de davant del hostal estaria cremant literalment.
O aquelles cançons que ens va ensenyar, aquell "sin afeitar" a les 8 del matí en un viatge a no sé on, bilbao potser...
Però sobretot aquell "Força Penya" casi sense veu, animant fins a acabar afonica i cridant-nos per a que animessim més, aquell "que feu assentades? Vinga amunt p.utes, la Penya es veu dempeus!".
Aquelles samarretes de PèSoLeS que acabavem fent a ultima hora de la nit del dia abans de la copa a casa la La.
En podria explicar mil i una amb l'Amanda, però potser el millor és que m'ensenyés a viure el bàsquet a la seva manera, pq em va demostrar que aquella és la millor de totes les maneres de sentir els colors, els nostres colors.
SeMPRe AMB NOSaLTReS, SeMPRe AMANDA.
Gràcies a tots!
PD: Siento que sea en catalán.
-
Micaco_Bdn
- Mensajes: 9921
- Registrado: 10 Jul 2004, 14:38
- Ubicación: Al país dels micacos, els tornemis i els badius
nucka escribió:Copiado literalmente del post de la Penya:
He anat llegint, a comptegotes els comentaris referits a l'Amanda, la culpa de que ara escrigui és de'n Txispas, que ahir a la nit em va dir que només quedava jo, i la veritat, encara no sé quines paraules fer servir per expressar tot el que vull dir, pq l'Amanda és molta Amanda.
Qui ho havia de dir que en un bus, viatge a valència (diria que era la copa) uns mitjons iguals en dos persones diferents aportarien tant a les nostres vides?
Aquell crit de "cremarem valència" i al cap d'una estona un container de davant del hostal estaria cremant literalment.
O aquelles cançons que ens va ensenyar, aquell "sin afeitar" a les 8 del matí en un viatge a no sé on, bilbao potser...
Però sobretot aquell "Força Penya" casi sense veu, animant fins a acabar afonica i cridant-nos per a que animessim més, aquell "que feu assentades? Vinga amunt p.utes, la Penya es veu dempeus!".
Aquelles samarretes de PèSoLeS que acabavem fent a ultima hora de la nit del dia abans de la copa a casa la La.
En podria explicar mil i una amb l'Amanda, però potser el millor és que m'ensenyés a viure el bàsquet a la seva manera, pq em va demostrar que aquella és la millor de totes les maneres de sentir els colors, els nostres colors.
SeMPRe AMB NOSaLTReS, SeMPRe AMANDA.
Gràcies a tots!
PD: Siento que sea en catalán.
Molt gran Marta.
[b]VISCA LA PeNYA I VISCA BADALONA! [/b]
-
Airun_Girona
- Mensajes: 13449
- Registrado: 16 Mar 2003, 22:43
- Ubicación: Entre Girona y Barcelona
nucka escribió:Copiado literalmente del post de la Penya:
He anat llegint, a comptegotes els comentaris referits a l'Amanda, la culpa de que ara escrigui és de'n Txispas, que ahir a la nit em va dir que només quedava jo, i la veritat, encara no sé quines paraules fer servir per expressar tot el que vull dir, pq l'Amanda és molta Amanda.
Qui ho havia de dir que en un bus, viatge a valència (diria que era la copa) uns mitjons iguals en dos persones diferents aportarien tant a les nostres vides?
Aquell crit de "cremarem valència" i al cap d'una estona un container de davant del hostal estaria cremant literalment.
O aquelles cançons que ens va ensenyar, aquell "sin afeitar" a les 8 del matí en un viatge a no sé on, bilbao potser...
Però sobretot aquell "Força Penya" casi sense veu, animant fins a acabar afonica i cridant-nos per a que animessim més, aquell "que feu assentades? Vinga amunt p.utes, la Penya es veu dempeus!".
Aquelles samarretes de PèSoLeS que acabavem fent a ultima hora de la nit del dia abans de la copa a casa la La.
En podria explicar mil i una amb l'Amanda, però potser el millor és que m'ensenyés a viure el bàsquet a la seva manera, pq em va demostrar que aquella és la millor de totes les maneres de sentir els colors, els nostres colors.
SeMPRe AMB NOSaLTReS, SeMPRe AMANDA.
Gràcies a tots!
PD: Siento que sea en catalán.
Sense paraules.
SeMPRe, SeMPRe i SeMPRe
-
jose_ramon_esmoris
- Mensajes: 13682
- Registrado: 19 May 2002, 21:21
- Ubicación: In the midle of the street (Gijon) Mas conocido como Esmóris
-
Hiro Whip'
- Mensajes: 502
- Registrado: 06 Ago 2006, 13:43
- Ubicación: Olímpic
¿Quién está conectado?
Usuarios navegando por este Foro: No hay usuarios registrados visitando el Foro y 3 invitados
Fecha actual 26 Abr 2024, 23:10