Tu vara de medir es un top 5 de jugadores históricos europeos de todos los tiempos? En serio?janper escribió:Aquí este menda no quiere ir de prota porque es algo que nunca me ha gustado. Humildad ante todo aunque haya algunos que no conozcan el significado de esa palabra. Joderrrr, ¡qué han sido 20 años jugando!. Mal iríamos si no pudiesen sacar algunos vídeos de partidos buenos de él porque algunos hizo y no lo negué. Solo dije que nunca llegó al nivel de super star que mediáticamente nos quisieron vender pues puse el ejemplo, varias veces, que con él de líder absoluto nunca ganamos nada importante a nivel de clubs. Simplemente eso. No fue un Kukoc, un Petrovic o un Bodiroga que allá donde iba hacia campeón de Europa a sus equipos (véanse Panathinaikos y Barça).AtomicDog escribió:Del ombligo y del escaso sentido del ridiculoTom Highway escribió:
Que si Janper, que lo que digan los demás es postureo y lo tuyo es la
Concienzuda opinión del alguien que no regala palabras al teclado. Y obviamente en un día como hoy la tuya pesa mucho más que todas las que se van citando vía postureo, de gente o entidades que se han cruzado en su carrera.
Victimismo el justo, por que por sí mismo no da razón alguna.
Al menos uno que está disfrutando de tuits como el de UCAM, Vbas, Ricky, Richotti unopiniones como las de Xavier Añua.
Tu sigue disfrutando de tu ombligo.
Que se revise un poco los videos que han ido colgando por aqui como los 35 puntos de las semis del Europeo.
Sent from my iPhone using Tapatalk
Si solo nos dejasemos llevar por estadísticas Karembeau fue dios viendo sus títulos con Francia y el Madrid . Ojo, que no estoy comparando la influencia de ambos. Uno era un muy buen jugador (no crack) como Navarro y el otro un currante del fútbol. Solo quiero hacer ver que a la hora de juzgar muchos se dejan llevar solo por números sin analizar el como, cuando y con quién al lado.
AtomicDog escribió:Tu vara de medir es un top 5 de jugadores históricos europeos de todos los tiempos? En serio?janper escribió:Aquí este menda no quiere ir de prota porque es algo que nunca me ha gustado. Humildad ante todo aunque haya algunos que no conozcan el significado de esa palabra. Joderrrr, ¡qué han sido 20 años jugando!. Mal iríamos si no pudiesen sacar algunos vídeos de partidos buenos de él porque algunos hizo y no lo negué. Solo dije que nunca llegó al nivel de super star que mediáticamente nos quisieron vender pues puse el ejemplo, varias veces, que con él de líder absoluto nunca ganamos nada importante a nivel de clubs. Simplemente eso. No fue un Kukoc, un Petrovic o un Bodiroga que allá donde iba hacia campeón de Europa a sus equipos (véanse Panathinaikos y Barça).AtomicDog escribió:
Del ombligo y del escaso sentido del ridiculo
Que se revise un poco los videos que han ido colgando por aqui como los 35 puntos de las semis del Europeo.
Sent from my iPhone using Tapatalk
Si solo nos dejasemos llevar por estadísticas Karembeau fue dios viendo sus títulos con Francia y el Madrid . Ojo, que no estoy comparando la influencia de ambos. Uno era un muy buen jugador (no crack) como Navarro y el otro un currante del fútbol. Solo quiero hacer ver que a la hora de juzgar muchos se dejan llevar solo por números sin analizar el como, cuando y con quién al lado.
Creo que al que le va un poco grande lo de analizar el como, cuando y con quien es a ti. En estas páginas tienes un montón de valiosa información, pistas, videos, opiniones de compañeros, entrenadores y gente que sabe mucho de HESTO para hacerte una ligera composición de lo que ha significado Navarro en estos 20 años y el porque será recordado como un emblema del FC Barcelona y pieza clave de la generación de oro del baloncesto Español, solo por detrás de un monstruo como Gasol.
Sent from my iPhone using Tapatalk
Yo ya me he rendido. No van a dar la cara hasta la primera presentación, estos cabronazos.Tom Highway escribió:El club ha hecho oficial que se le retira la camiseta.....
Para cuando dar la cara?
supono q es algun error, pero estuvo en el granoller en segunda antes del hapoel.bigladiesman escribió:Una de mis dudas históricas: acabo de leer que el histórico jugador de la selección israelí John Willis tuvo un fugaz paso por aquí entre su salida de los Bloomsburg Huskies de la NCAA y su llegada a tierras hebreas.
¿Álguien me lo puede confirmar?
Con un comunicado, sin ni siquiera una rueda de prensa, sin nadie del club dando la cara, sin él presente, sin haberse podido despedir en la cancha, sin...Akin escribió:De todos los tuits recopilados por el presi, me identifico por completo con el de Macho Martín (que supongo que será Nacho ). El jugador más laureado de nuestra historia no puede salir por la puerta de atrás un 17 de Agosto.
Sin duda me lo merezco, pero la vida es injusta y te lo han dado a ti. ¡Qué le vamos a hacer...!, seguiré intentándolo.ernestc18 escribió:El premio a retrasado del foro te lo han adjudicado ya11Corbalán escribió:Me uno al merecido homenaje a Navarro y abogo por el Goya y el Oscar al mejor actor de espasmos.
Enviado desde mi Mi A1 mediante Tapatalk
Sí, lo pude confirmar, sisfo, gracias por las fotos. Y vaya sacada de polla se hizo el tio metiendo 30-40 ppp.Sisfo escribió:supono q es algun error, pero estuvo en el granoller en segunda antes del hapoel.bigladiesman escribió:Una de mis dudas históricas: acabo de leer que el histórico jugador de la selección israelí John Willis tuvo un fugaz paso por aquí entre su salida de los Bloomsburg Huskies de la NCAA y su llegada a tierras hebreas.
¿Álguien me lo puede confirmar?
http://capdevilabasquetgranollers.blogs ... imera.html
https://www.lesportiudecatalunya.cat/ba ... genda.html
BÀSQUET ACB BARCELONA - 18 agost 2018 2.00 h
OPINIÓ
Navarro ja és llegenda
El Barça anuncia el final de la carrera del capità Juan Carlos Navarro després de 20 anys en el club, on se li retirarà la samarreta
Tot i que ‘la Bomba’ volia continuar jugant, ha acabat cedint a la pressió de la direcció tècnica i passarà a formar part de l’estructura del bàsquet
XAVI BALLESTEROS / LLUÍS SIMON - BARCELONA
17 d’agost. Amb totes les mirades centrades a la Rambla de Barcelona i a Cambrils en els actes d’homenatge per l’atemptat del 2017, va arribar a la una del migdia el comunicat oficial: Juan Carlos Navarro (1980, Sant Feliu de Llobregat) deixa el bàsquet. No ho anunciava ell, ho feia el Barça. El jugador més rellevant de la història del club i un dels esportistes catalans de referència abandonava la seva passió, el bàsquet, com ell no volia.
Navarro ho deixa a contracor i després que la Bomba hagués fet conèixer als responsables del club que volia continuar una temporada més per acomiadar-se de totes les pistes que han viscut i també patit la seva màgia. El jugador, que tenia ja contracte signat fins al 2027, s’integrarà a l’estructura del Barça, tot i que queda per definir quina funció hi tindrà. Difícilment el seu rol serà estar braç a braç a l’àrea tècnica: els responsables de la qual l’han pressionat perquè plegués. Tampoc sembla que tingui gaires ganes de viatjar amb l’equip. Cal trobar-li un lloc, una cosa que sigui fàcil o difícil no serà cap obstacle perquè el que era innegociable és que la imatge de Navarro continués per sempre vinculada al Barça, no només per contracte sinó perquè és un símbol, un dels pocs que malauradament té la secció de bàsquet darrerament i en la seva llarga història.
La clàusula de l’acord
Només fa un any el Barça va anunciar que renovava Navarro per les pròximes 10 temporades. Era una forma de dir que era vitalici. Però en el contracte signat, que fa 12 mesos semblava tot flors i violes, hi havia una clàusula que després ha estat la que ha fet mal: per retirar-se havien d’estar d’acord les dues parts, si Navarro no volia podia continuar jugant. Aquí és on va entrar el conflicte perquè la direcció tècnica blaugrana va decidir que l’etapa de Navarro com a jugador havia de tocar a la seva fi. El capità ni s’ho imaginava quan després de quedar eliminat de l’Eurolliga no es va fer res especial per acomiadar una llegenda també a Europa ni tampoc quan el Barça va ser eliminat de l’ACB. Les paraules de Navarro eren clares: “No em vull retirar amb aquesta sensació de mala temporada.” Al final, doncs, serà així.
Reunió sorpresa
I va ser una vegada acabada la temporada, el 15 de juny, quan Albert Soler i Nacho Rodríguez van convocar Navarro al Palau Blaugrana i li van comunicar que no volien que continués. A Navarro ja li havien preguntat durant el curs en quina funció es veuria còmode en el futur, quan deixés de jugar, però Navarro, que no pensava plegar, no donava cap resposta. Això ha fet que encara fos més traumàtica la decisió de la direcció tècnica, perquè mentalment el capità del Barça no s’havia preparat per acabar la seva carrera. Svetislav Pesic, a qui ja havien renovat el contracte, es va reunir amb Navarro per dir-li cara a cara el que pensava sobre el seu hipotètic paper en l’equip si continuava. Un paper no important. Però en realitat Navarro el que estava esperant era que hi hagués una intervenció directa del president del Barça, Josep Maria Bartomeu, perquè el posés al nivell que han tingut altres llegendes, com Iniesta, Puyol o Xavi. Els dies, però, van anar passant, Navarro va anar de vacances a Nova York amb la família sense tenir el tema solucionat, després va anar a Calonge a la seva casa d’estiu, i va tornar a barcelona per reunir-se altre cop per trobar una solució al problema pendent. Al final, veient que no tenia el suport que necessitava, i tot i que els seus companys tenien clar que s’havia guanyat el dret a decidir, la realitat és que han decidit per ell.
Roda de premsa
Navarro i el club tenien la intenció, ahir, una vegada presa la decisió, fer les coses ben fetes i fer una roda de premsa conjunta. Sense obrir ferides i mirant cap al futur. Però encara no hi ha la funció determinada que haurà de desenvolupar dins l’estructura de la secció de bàsquet. El que sí que haurà de canviar ara és la persona que agafarà el relleu com a capità de l’equip.
Tot i les múltiples mostres de suport a través de la xarxa que va rebre Navarro, no ho van fer dos dels seus millors amics: els germans Pau i Marc Gasol. Tots dos ja havien mostrat en la presentació del partit que van fer a Fontajau aquest estiu que esperaven que el Barça sabés com havia d’actuar amb Navarro. El silenci té diferents interpretacions. De fet, en Pau sí que va fer un tuit sobre el primer aniversari de l’atemptat de Barcelona i l’anterior era sobre una altra retirada: la del seu amic asturià Fernando Alonso de la F-1.
La llei de Newton
Els altres són més alts i més forts. No soc el base però la pilota, doneu-me-la a mi. Els exteriors defensen la línia de tres punts com lleons en zel en una gàbia. Abans no m’han vist els ulls, miro el cèrcol de vuit metres i, pam, cap a dins. Mirades i suor d’impotència a l’altra banda de la trinxera. A la jugada següent m’endinso cap a la jungla. Ara és la nostra, pensen ells. Però aquests malucs no són d’eixe món. Venen tres contra un. Espai, velocitat i temps. Es giren impotents. Safata, garrotada i dos més un. L’entrenador brama a la banda. “Que no llanci, que no entri!” Ja no sé l’edat que tinc. Jugo igual des dels 12 anys. Ara han alliberat els gegants. Són pivots que somien en el tap del segle, però elevo la pilota cap a l’infinit i més enllà. La gravetat fa la resta.
Homenatge i retirada del dorsal 11
Una de les anècdotes de la trajectòria de Navarro és que tota la vida ha portat el dorsal 11. Però el seu debut amb el Barça el va fer amb el dorsal 5. I curiosament a la selecció sempre havia portat el 7. Tot i que és evident, però, les dues parts han explicat que han arribat a un acord perquè Navarro pugui tenir l’homenatge que es mereix. El principal problema és que com que totes les converses que han tingut han anat encaminades a si continuava jugant o no, encara no han trobat la data per fer l’acte d’homenatge. El que sí que ha confirmat el club és que es retirarà la samarreta de Navarro amb l’11 i s’afegirà al 4 d’Andrés Jiménez, al 7 de Nacho Solozábal, al 12 de Roberto Dueñas i al 15 d’Epi.
Rècords ACB, Eurolliga i selecció
Navarro tanca la seva carrera com a líder històric de l’Eurolliga en partits disputats (341), minuts (8.197), punts (4.152), triples (623) i valoració (3.890). Amb la selecció espanyola absoluta va guanyar 10 medalles, però, a més, és qui més partits internacionals ha disputat amb la samarreta espanyola (253). A l’ACB ha jugat 16.031 minuts, el vuitè amb més minuts en l’era ACB –des del curs 1984/1984– on ha jugat 689 partits –el cinquè millor–, ha anotat 8.318 punts i ha fet 1.179 triples, el segon millor. Ha jugat 20 temporades a l’ACB, una a l’NBA i ha guanyat 35 títols amb la samarreta del Barça.
No necesito leer opiniones de otros para hacerme una idea de lo que ha sido Navarro porque me he tragado todos sus años desde su debut en el Palau. Qué opinemos diferente no quiere decir que unas sean la verdad absoluta y las que no gusten sean una herejía. Para gustos colores y yo respeto todos y lo único que hago es manifestar el mío.AtomicDog escribió:Tu vara de medir es un top 5 de jugadores históricos europeos de todos los tiempos? En serio?janper escribió:Aquí este menda no quiere ir de prota porque es algo que nunca me ha gustado. Humildad ante todo aunque haya algunos que no conozcan el significado de esa palabra. Joderrrr, ¡qué han sido 20 años jugando!. Mal iríamos si no pudiesen sacar algunos vídeos de partidos buenos de él porque algunos hizo y no lo negué. Solo dije que nunca llegó al nivel de super star que mediáticamente nos quisieron vender pues puse el ejemplo, varias veces, que con él de líder absoluto nunca ganamos nada importante a nivel de clubs. Simplemente eso. No fue un Kukoc, un Petrovic o un Bodiroga que allá donde iba hacia campeón de Europa a sus equipos (véanse Panathinaikos y Barça).AtomicDog escribió:
Del ombligo y del escaso sentido del ridiculo
Que se revise un poco los videos que han ido colgando por aqui como los 35 puntos de las semis del Europeo.
Sent from my iPhone using Tapatalk
Si solo nos dejasemos llevar por estadísticas Karembeau fue dios viendo sus títulos con Francia y el Madrid . Ojo, que no estoy comparando la influencia de ambos. Uno era un muy buen jugador (no crack) como Navarro y el otro un currante del fútbol. Solo quiero hacer ver que a la hora de juzgar muchos se dejan llevar solo por números sin analizar el como, cuando y con quién al lado.
Creo que al que le va un poco grande lo de analizar el como, cuando y con quien es a ti. En estas páginas tienes un montón de valiosa información, pistas, videos, opiniones de compañeros, entrenadores y gente que sabe mucho de HESTO para hacerte una ligera composición de lo que ha significado Navarro en estos 20 años y el porque será recordado como un emblema del FC Barcelona y pieza clave de la generación de oro del baloncesto Español, solo por detrás de un monstruo como Gasol.
Sent from my iPhone using Tapatalk
Lo veo de muy distinta manera de lo que lo hace el periodista...http://www.elmundo.es/deportes/balonces ... b4648.html
[...]
Según ha podido saber este diario, en ese último contrato que firmó Navarro con el Barcelona ya se estipuló que este mismo verano debía retirarse y pasar a los despachos. La fecha de caducidad quedó ya escrita y ni siquiera era necesario volver a consultar al jugador. Sin especificar, eso sí, puesto o responsabilidad alguna a ejercer tras cerrar su carrera.
Rebaja de salario
Sin embargo, Navarro creía que dicha cláusula podría ser renegociada al entender que todavía podía ser un jugador válido para el proyecto de Pesic. En los despachos prefirieron no escucharle y le recordaron que esta próxima temporada ya no tendría ficha de jugador. Aunque ha sido ahora, a menos de una semana del inicio de la pretemporada, cuando el Barcelona ha tenido a bien anunciar la jubilación deportiva de su baloncestista franquicia. En este caso, además, el sueldo poco ha tenido que ver en la decisión. La renovación del año pasado también vino acompañada de una nueva rebaja de salario. De hecho, y pese a la propaganda que siempre acompañó a su emolumentos, el sueldo de Navarro en el primer equipo se equiparaba al de la clase media del vestuario. Muy lejos de las fichas más altas de la plantilla.El contrato, cuya negociación lideró Nacho Rodríguez, bajo la supervisión del presidente del Barcelona, Josep Maria Bartomeu, fijó la cantidad anual a percibir. Un sueldo bruto de 600.000 euros hasta alcanzar los seis millones de euros en diez años. Una cantidad que el máximo mandatario de la entidad azulgrana, a su vez, aceptó a regañadientes. Además, y según lo pactado en ese contrato, Navarro está ahora obligado a iniciar el curso nacional de entrenador, además de emprender formación ejecutiva. Ahora falta por ver qué tipo de homenajes se rendirán a Juan Carlos Navarro dada la relevancia y los hitos logrados por el mejor jugador de la historia del Barcelona y leyenda del baloncesto europeo. [...]
JalacyHawkins escribió:https://www.lesportiudecatalunya.cat/ba ... genda.html
BÀSQUET ACB BARCELONA - 18 agost 2018 2.00 h
OPINIÓ
Navarro ja és llegenda
El Barça anuncia el final de la carrera del capità Juan Carlos Navarro després de 20 anys en el club, on se li retirarà la samarreta
Tot i que ‘la Bomba’ volia continuar jugant, ha acabat cedint a la pressió de la direcció tècnica i passarà a formar part de l’estructura del bàsquet
XAVI BALLESTEROS / LLUÍS SIMON - BARCELONA
17 d’agost. Amb totes les mirades centrades a la Rambla de Barcelona i a Cambrils en els actes d’homenatge per l’atemptat del 2017, va arribar a la una del migdia el comunicat oficial: Juan Carlos Navarro (1980, Sant Feliu de Llobregat) deixa el bàsquet. No ho anunciava ell, ho feia el Barça. El jugador més rellevant de la història del club i un dels esportistes catalans de referència abandonava la seva passió, el bàsquet, com ell no volia.
Navarro ho deixa a contracor i després que la Bomba hagués fet conèixer als responsables del club que volia continuar una temporada més per acomiadar-se de totes les pistes que han viscut i també patit la seva màgia. El jugador, que tenia ja contracte signat fins al 2027, s’integrarà a l’estructura del Barça, tot i que queda per definir quina funció hi tindrà. Difícilment el seu rol serà estar braç a braç a l’àrea tècnica: els responsables de la qual l’han pressionat perquè plegués. Tampoc sembla que tingui gaires ganes de viatjar amb l’equip. Cal trobar-li un lloc, una cosa que sigui fàcil o difícil no serà cap obstacle perquè el que era innegociable és que la imatge de Navarro continués per sempre vinculada al Barça, no només per contracte sinó perquè és un símbol, un dels pocs que malauradament té la secció de bàsquet darrerament i en la seva llarga història.
La clàusula de l’acord
Només fa un any el Barça va anunciar que renovava Navarro per les pròximes 10 temporades. Era una forma de dir que era vitalici. Però en el contracte signat, que fa 12 mesos semblava tot flors i violes, hi havia una clàusula que després ha estat la que ha fet mal: per retirar-se havien d’estar d’acord les dues parts, si Navarro no volia podia continuar jugant. Aquí és on va entrar el conflicte perquè la direcció tècnica blaugrana va decidir que l’etapa de Navarro com a jugador havia de tocar a la seva fi. El capità ni s’ho imaginava quan després de quedar eliminat de l’Eurolliga no es va fer res especial per acomiadar una llegenda també a Europa ni tampoc quan el Barça va ser eliminat de l’ACB. Les paraules de Navarro eren clares: “No em vull retirar amb aquesta sensació de mala temporada.” Al final, doncs, serà així.
Reunió sorpresa
I va ser una vegada acabada la temporada, el 15 de juny, quan Albert Soler i Nacho Rodríguez van convocar Navarro al Palau Blaugrana i li van comunicar que no volien que continués. A Navarro ja li havien preguntat durant el curs en quina funció es veuria còmode en el futur, quan deixés de jugar, però Navarro, que no pensava plegar, no donava cap resposta. Això ha fet que encara fos més traumàtica la decisió de la direcció tècnica, perquè mentalment el capità del Barça no s’havia preparat per acabar la seva carrera. Svetislav Pesic, a qui ja havien renovat el contracte, es va reunir amb Navarro per dir-li cara a cara el que pensava sobre el seu hipotètic paper en l’equip si continuava. Un paper no important. Però en realitat Navarro el que estava esperant era que hi hagués una intervenció directa del president del Barça, Josep Maria Bartomeu, perquè el posés al nivell que han tingut altres llegendes, com Iniesta, Puyol o Xavi. Els dies, però, van anar passant, Navarro va anar de vacances a Nova York amb la família sense tenir el tema solucionat, després va anar a Calonge a la seva casa d’estiu, i va tornar a barcelona per reunir-se altre cop per trobar una solució al problema pendent. Al final, veient que no tenia el suport que necessitava, i tot i que els seus companys tenien clar que s’havia guanyat el dret a decidir, la realitat és que han decidit per ell.
Roda de premsa
Navarro i el club tenien la intenció, ahir, una vegada presa la decisió, fer les coses ben fetes i fer una roda de premsa conjunta. Sense obrir ferides i mirant cap al futur. Però encara no hi ha la funció determinada que haurà de desenvolupar dins l’estructura de la secció de bàsquet. El que sí que haurà de canviar ara és la persona que agafarà el relleu com a capità de l’equip.
Tot i les múltiples mostres de suport a través de la xarxa que va rebre Navarro, no ho van fer dos dels seus millors amics: els germans Pau i Marc Gasol. Tots dos ja havien mostrat en la presentació del partit que van fer a Fontajau aquest estiu que esperaven que el Barça sabés com havia d’actuar amb Navarro. El silenci té diferents interpretacions. De fet, en Pau sí que va fer un tuit sobre el primer aniversari de l’atemptat de Barcelona i l’anterior era sobre una altra retirada: la del seu amic asturià Fernando Alonso de la F-1.
La llei de Newton
Els altres són més alts i més forts. No soc el base però la pilota, doneu-me-la a mi. Els exteriors defensen la línia de tres punts com lleons en zel en una gàbia. Abans no m’han vist els ulls, miro el cèrcol de vuit metres i, pam, cap a dins. Mirades i suor d’impotència a l’altra banda de la trinxera. A la jugada següent m’endinso cap a la jungla. Ara és la nostra, pensen ells. Però aquests malucs no són d’eixe món. Venen tres contra un. Espai, velocitat i temps. Es giren impotents. Safata, garrotada i dos més un. L’entrenador brama a la banda. “Que no llanci, que no entri!” Ja no sé l’edat que tinc. Jugo igual des dels 12 anys. Ara han alliberat els gegants. Són pivots que somien en el tap del segle, però elevo la pilota cap a l’infinit i més enllà. La gravetat fa la resta.
Homenatge i retirada del dorsal 11
Una de les anècdotes de la trajectòria de Navarro és que tota la vida ha portat el dorsal 11. Però el seu debut amb el Barça el va fer amb el dorsal 5. I curiosament a la selecció sempre havia portat el 7. Tot i que és evident, però, les dues parts han explicat que han arribat a un acord perquè Navarro pugui tenir l’homenatge que es mereix. El principal problema és que com que totes les converses que han tingut han anat encaminades a si continuava jugant o no, encara no han trobat la data per fer l’acte d’homenatge. El que sí que ha confirmat el club és que es retirarà la samarreta de Navarro amb l’11 i s’afegirà al 4 d’Andrés Jiménez, al 7 de Nacho Solozábal, al 12 de Roberto Dueñas i al 15 d’Epi.
Rècords ACB, Eurolliga i selecció
Navarro tanca la seva carrera com a líder històric de l’Eurolliga en partits disputats (341), minuts (8.197), punts (4.152), triples (623) i valoració (3.890). Amb la selecció espanyola absoluta va guanyar 10 medalles, però, a més, és qui més partits internacionals ha disputat amb la samarreta espanyola (253). A l’ACB ha jugat 16.031 minuts, el vuitè amb més minuts en l’era ACB –des del curs 1984/1984– on ha jugat 689 partits –el cinquè millor–, ha anotat 8.318 punts i ha fet 1.179 triples, el segon millor. Ha jugat 20 temporades a l’ACB, una a l’NBA i ha guanyat 35 títols amb la samarreta del Barça.
Usuarios navegando por este Foro: No hay usuarios registrados visitando el Foro y 3 invitados